Lola López

Aquest 20 de febrer, la presa política catalana i veïna de Granollers, Dolores Lopez Resina, Lola ha complert 69 anys.

Nascuda a Almeria el 20 de febrer del 1951, va arribar a Granollers de jove, amb la seva família, on va viure fins a finals del 90. Als 18 anys s’agrupa a diferents grups d’esquerres de Granollers, temps que compagina amb la universitat. Aquells anys, ultima dècada del franquisme, Granollers i a tot l’estat espanyol hi havia lluites obreres, estudiantils, assemblees, mobilitzacions, vagues, etc…

Els treballadors s’organitzaven per lluitar pels seus drets, en sindicats i en organitzacions polítiques. Arreu la gent s’organitzava per aconseguir millores en els seus habitatges, en les escoles, guarderies, carrers, creant espais culturals, etc… les associacions de veïns tenien una gran força.

La gent buscava llibres de marxisme, de Mao, de Lenin, de Bakunin, en aquest anhel de llibertat. Lola llegia, escoltava i va prendre partit.

L’any 1971 Lola deixa els estudis i es posa a treballar en una fàbrica. Allà eren els treballadors i ella era part d’aquesta classe obrera que no te res a perdre i si tot a guanyar en la lluita contra el sistema capitalista. Ingressa al Partit Comunista de Espanya (internacionalista) PCE(i).

El PCE (i) era actiu en totes les lluites obreres, i feia campanyes en favor del poble sahrauí, del poble kurd, per l’ autoderterminació dels pobles.

Ràpidament Lola va ser una persona molt coneguda. En aquells anys la militància era dura, la clandestinitat era vital. La policia nacional, la guardia civil, la policia secreta, buscaven i seguien els militants més actius, més combatius. Lola era en totes les manifestacions, reunions, assemblees. Ella sabia que aquesta última etapa del franquisme calia aprofitar-lo, ser forts i no tenir por. Era necessari aprofitar tota aquesta força de la gent en reivindicacions revolucionaries, evitar que els partits i sindicats reformistes acabessin pactant amb el sistema, amb els mateixos que fins ara havien governat, que calia una ruptura amb el regim franquista.

Lola tenia nom de guerra, com tots els militants d’organitzacions clandestines. Les reunions i les accions eren secretes. Es vivia uns anys de molta repressió, moltes detencions, moltes tortures. Prendre partit en aquells anys era saber que podies ser detingut en qualsevol moment. En una manifestació, Lola va ser ferida per una bala de goma i va estar varies setmanes al clínic custodiada per la policia. Lola estava en el punt de mira de la policia.

Lola va ser detinguda 1979 com a militant del PCE(i) acusada de posar un artefacte explosiu al monument dels caiguts de Barcelona. Lola va estar 12 dies detinguda a Via Laietana, va patir tortures durant aquells 12 dies. No va poder sortir de via laietana pel seus propis peus, va sortir arrastrada per els policies, en un estat deplorable. Val a dir

que l’explosiu no va explotar, i que uns anys més tard, el govern català del PSC va destruir lo legalment. Però d’aquesta acció, Lola va ser condemnada a 13 anys de presó.

Va complir 8 anys a la presó de dones de Yeserias. Va sortir en llibertat l’any 1988. A partir dels anys 90 s’integra en l’organització política militar basca Euskadi ta Askatasuna – ETA -.

Aquells anys de llibertat, Lola va participar en múltiples manifestacions de Granollers i Barcelona contra la guerra del Golf, contra les guerres i participar activament en la campanya electoral europea del 89, a favor de la candidatura d’Herri Batasuna.

Amb la ràtzia repressiva de l’estat espanyol de l’any 1992 a Catalunya contra els membres de Terra Lliure, la famosa operación Garzón, Lola marxa refugiada a l’estat francès.

Des de llavors Lola fa diversos viatges entre els estats espanyol i francès fins que el 23 de setembre del 2001 fou detinguda a la població francesa de Dax.

Des d’aquell fatídic 23 de setembre Lola compleix condemna en diferents presons franceses, La Santée, Fleury, i Rennes, la Bretanya francesa, a 1100 km de casa. L’any 2007 va ser deportada a l’estat espanyol per ser jutjada en les diferents causes penals amb sentències superiors als 300 anys de presó, al juliol del 2008 fou traslladada novament a França per complir condemna fins el passat 30 de gener de l any 2018.

Lola a data d’avui, que fa 69 anys, porta 6.724 dies tancada, que és el mateix que 18 anys 4 mesos i 26 dies. Lola va ser entregada a l’estat espanyol al gener del 2018, va estar 3 mesos a la presó de Soto del real, en una cel·la incomunicada en condicions inhumanes, dormia en un matalàs minat de xinxes.

Actualment compleix condemna en la presó de dones de Brieva en situació de primer grau, que significa vida d’aïllament, 1 h de pati diari sola, 1 paquet mensual, 10 noms d’amics per les visites cada 6 mesos, visites de 40 mn per vidre i 3 trucades setmanals de 5mn. Les cartes que li escrivint van a Brieva, d’allà marxen a Madrid per revisar i llavors retornen a Brieva, quan ella escriu el mateix recorregut, a l’inrevés primer a Madrid, etc.. el tracte dels funcionaris es de menyspreu i de molta mala llet envers les seves visites. La presó es lletja i freda.

Si tenim en compte que la condemna de Lola s’allarga fins el 4 de juliol del 2046, la nostra companya haurà passat a la presó 16.355 dies, que és el mateix que 44 anys 9 mesos i 10 dies. Això implica que l’edat de la nostra companya Lola en el moment de la seva llibertat seria de 95 anys 4 mesos i 13 dies.

L’article 6.1 de la convenció Europea dels Drets Humans dictamina que es descomptin les condemnes complides a l’estat francès, l’estat espanyol no compleix aquest article de llei. El Tribunal Europeu dels Drets Humans certificar la baixa qualitat democràtica de l’estat espanyol, ja que hi ha diverses demandes de presos polítics bascos que reclamen es compleixi.

Cal tenir clar que la llibertat dels presos i preses polítiques es una lluita importantíssima, i cal saber que això no ho resolt tot en si mateix, el que cal resoldre es el problema polític que els ha portat a la presó. Perquè si surten, i la lluita continua, els tornaran a detenir a ells o a altres lluitadors i lluitadores.

I també, cal dir i cridar ben fort que els presos polítics son presos per lluitar per la seva terra, per un món millor, per acabar amb tanta injustícia, amb tanta desigualtat, amb tanta explotació. Lola no estar presa per els seus actes, Lola estar presa per que es una militant integra, Lola lliure o presa sempre lluitarà contra el capitalisme, contra les injustícies, per un món millor, per la classe treballadora, per el socialisme.